Reseña: El senyal, de Marta Meneu- Borja

Marta Meneu- Borja | Bromera | 2019 | 232 págs | Ilustración de la portada: Tres Voltes Rebel

El rellotge del campanar es va aturar, precisament, aquella nit. L’endemà, la plaça de l’Ajuntament s’omplia de gent que protestava, silenciosa, contra el darrer assassinat d’una dona. Joana, Dori, Ivonne i Val, entre moltes altres persones, van participar en una concentració que no expressava només rebuig, sinó també por i cansament davant d’una situació, en el fons, no tan llunyana per a cap d’elles. Perquè el senyal de la violència, aparent o invisible, pot aparéixer en qualsevol racó. Com també hi pot aparéixer el senyal de l’esperança, dels lligams, de les llums que no s’apaguen.

El senyal és la primera obra de Marta Meneu-Borja i ens presenta un relat coral on la història de quatre dones unides pel patriarcat convergirà en un assassinat masclista en forma de novel·la circular. 

El senyal es la primera obra de Marta Meneu-Borja y nos presenta un relato coral donde la historia de cuatro mujeres unidas por el patriarcado convergirá en un asesinato machista en forma de novela circular.

Una de les coses que més m'ha agradat és com l'autora reflecteix la por a anar soles pel carrer, les relacions tòxiques, la rutina d'una ama de casa avorrida, la falta d'autoestima... L'autora aconsegueix que t'identifiques amb algun dels personatges, o fins i tot que alguna història et resulte molt familiar. M'ha agradat molt com l'autora ens fa arribar el missatge que cada dona carrega a la seua esquena algun mal relacionat amb el patriarcat, i que per molt xicotet que siga el micromasclisme pot acabar un mal molt major, com l'assassinat de la dona del principi la història.

Una de las cosas que más me ha gustado es como la autora refleja el miedo a ir solas por la calle, las relaciones tóxicas, la rutina aburrida de una ama de casa, la falta de autoestima... La autora consigue que te identifiques con alguno de los personajes, o incluso que alguna historia te resulte muy familiar. Me ha gustado mucho como la autora nos hace llegar el mensaje de que cada mujer carga a su espalda algún mal relacionado con el patriarcado, y que por pequeño que sea el micromachismo puede acabar un mal muy mayor, como el asesinato de la mujer del principio la historia.

L'autora aconsegueix acostar-nos el relat a través d'un ús molt actual del llenguatge, introduint el paper que les xarxes socials juga en la joventut de hui dia. També fa ús de la quotidianitat en el relat de Joana, una dona que repeteix la mateixa rutina dia rere dia i desemboca en una infelicitat extrema. El seu relat podria ser el de les nostres mares i àvies i la veritat és que m'ha arribat molt. Quant al relat de Ivonne, ens fa arribar la por que sent quan camina sola pel carrer perquè ens aconseguim identificar amb aqueix pànic que ens paralitza, fent que només escoltem el so del nostre cor a mil per hora fins que arribem a casa.

La autora logra acercarnos el relato a través de un uso muy actual del lenguaje, introduciendo el papel que las redes sociales juega en la juventud de hoy en día. También hace uso de la cotidianidad en el relato de Joana, una mujer cuya rutina es la misma día tras día y desemboca en una infelicidad extrema. Su relato podría ser el de nuestras madres y abuelas y la verdad es que me ha llegado mucho. En cuanto al relato de Ivonne, nos hace llegar el miedo que siente cuando camina sola por la calle porque nos logramos identificar con ese pánico que nos paraliza, haciendo que solo escuchemos el sonido de nuestro corazón a mil por hora hasta que llegamos a casa.

Recomane la novel·la sobretot per a instituts perquè ajuda a reflexionar gràcies als finals oberts de les històries i perquè és molt senzill de llegir.

Recomiendo la novela sobre todo para institutos porque ayuda a reflexionar gracias a los finales abiertos de las distintas historias y porque es muy sencillo de leer.